La basílica de Son Fadrinet: un bé cultural per a Campos

 

 

La troballa

 

         L'any 1988, quasi simultàniament amb la sortida al mercat de la revista Ressò, es descobrien, a la finca de Son Fadrinet Vell, uns murs, uns paviments i més d'una desena de tombes quan se feien unes síquies per instal·lar-hi unes canonades. Tot d'una es va sospitar que hi podien formar part de les runes d'una basílica dels primers segles del cristianisme, ja que les obres havien seccionat una pila baptismal i, aquestes peces només es troben al costat d'una església.

 

 

         Tammateix, en aquells moments, no es varen trobar fons ni voluntat política per tirar endavant unes excavacions que no serien possibles fins nou anys més tard.

 

         D’es cap d'uns anys de la troballa el professor Albert Casas, geòleg de la Universitat de Barcelona va realitzar unes prospeccions geofísiques per estudiar la possibilitat que el que s'hagués trobat formàs part d'un conjunt més ampli. Els resultats foren positius, ja que es detectaren unes anomalies al subsòl de la finca que indicaven la presència d'estructures en una àmplia zona al voltant dels primers descobriments.

 

         No seria però fins a l'any 1997 que, gràcies a l'Institut Arqueològic Alemany de Madrid, es podrien començar les excavacions i es constataria l'existència de tota la basílica del segle V, el baptisteri i un bon grapat de tombes, tot en un bon estat de conservació, el que sorprèn si es té en compte que en aquest tros si ha conreat i llaurat durant segles, s'han retirat pedres del conjunt per fer-ne paret seca i s'hi han sembrat arbres. De fet, enmig de l'església s'ha trobat un clot de l'època islàmica on hi va haver un arbre.

 

         Després de la descoberta, els propietaris se varen haver d'enfrontar a diversos intents d'espoliació, per la qual cosa, l'any que es varen trobar els mosaics varen posar reixeta, malgrat, segons diu Mateu Nicolau: "la'm botaren cinquanta pics; per ventura l'administració pública hauria d'haver promogut la instal·lació de valles per evitar saquejos.

 

Les excavacions

 

         El setembre de 1997 començaren, a la fi les excavacions, que duraren quatre anys i foren sufragades per l'Institut Arqueològic Alemany de Madrid, a raó d'uns deu milions de pessetes anuals. Gràcies a això l'Institut ostenta la propietat intelectual dels descobriments que s'han anat fet al jaciment. Un equip format per arqueòlegs, dibuixants i obrers, dirigits per Margalida Orfila de la Universitat de Granada, Francesc Tuset de la Universitat de Lleida i Tilo Umbert del mateix Institut Arqueolòlig Alemany han sacrificat les seves vacances durant quatre estius consecutius per estudiar a fons el conjunt paleocristià. Després, quan acabaven la jornada d'excavació, i amb l'ajut del dibuixant de l'Institut Alemany Laureano Frutos, transcrivien les troballes del dia. Grups de picapedrers de distints talls de Campos també han col·laborat amb la tasca de treure a la llum les pedres mil·lenàries. El Consell de Mallorca es va limitar a concedir els permisos per a l'excavació i l'Ajuntament de Campos a deixar una grueta per aixecar diversos materials feixucs.

 

 

         Els investigadors ja han publicat diversos estudis sobre els resultats dels seus descobriments a diverses revistes especialitzades i l'Institut Arqueològic Alemany n'està preparant un llibre. El mateix Institut, el 1999, va confeccionar una postal per felicitar els seus associats i simpatitzants amb una fotografia que reproduia un tros del mosaic de l'altar de la basílica campanera.

 

         Els propietaris, Margalida Oliver i Mateu Nicolau, per la seva part, varen rebre el descobriment amb una gran satisfacció fins als punts de convertir-se amb els autèntics artífexs de la conservació del conjunt monumental. Tal com declaren ells mateixos: "Som molt feliços per l'exclusivitat que posseïm. No tothom pot gaudir de posseir una basílica paleocristiana amb un baptisteri". Aquest orgull els ha portat a col·laborar activament amb els excavadors i a realitzar moltes passes per entrevistar-se amb els responsables de distintes institucions per tal d'agilitzar les tasques de recerca i restauració i proposar mesures per a la futura conservació de les troballes. I és que, com afirmen ells: "Segons de qui hagués estat l'hagués fet desaparèixer amb el tractor perquè es tracta d'una finca agrícola i els treballs dels investigadors afecten les feines del camp".

 

La basílica

 

         Després de les quatre temporades d'excavacions ja es té una idea molt clara de com era el conjunt dels edificis trobats.

 

         En primer lloc hi ha la basílica, que té forma rectangular, amb 21 metres de llarg i 11 metres d'ample i que, en una segona fase, va ser reformada. Adossat al cap de cantó sudoest de l'església hi ha un altre edifici: el baptisteri, dins el qual s'hi inserta la pila baptismal que es va trobar l'any 1988 i al qual sembla que s'hi accedia o bé des de l'exterior, o bé des de la basílica o bé a través d'un porxet anomenat porticus.

 

         La construcció més primitva consta de tres naus, una de central i dues de laterals, un àbside rectangular, un altar, un cotraltar i dues sagristies. El terra estava pavimentat per un trespol anomenat opus signinum i el sostre era de fusta.

 

         Més endavant, possiblement passats uns segles, es produí una segona fase constructiva a la zona de l'àbside. Es va aixecar l'altar uns trenta centímetres i es va enrajolar amb el mosaic que s'ha trobat i que és de gran valor. També s'hi varen afegir tres peces, dues davant l'altar i la tercera davant el contraltar.

 

 

         La basílica està plena de necròpolis (tombes), que segueixen als seus voltants, el que se diu amb el costum de l'època d'enterrar els morts dins les esglésies o, si no era possible, el més a prop d'elles que es podia.

 

         És de la mateixa època que les de Son Peret— (Manacor), Sa Carrotja (Portocristo) i Santa Maria i quatre més que n'hi ha a Menorca, amb les quals té una gran semblança. Tammateix es diferencia de les altres per la complexitat litúrgica i pel fet de tenir un edifici baptismal propi.

 

         Era una església rural, pagada, probablement, per qualque adinerat de la zona o per un grup d'ells, que donava servei litúrgic als habitants dispersos de tota una comarca, de moment indeterminada, ja que se suposa que no s'han trobat totes les basíliques que realment hi havia en aquella època, per la qual cosa no es possible elabora un mapa amb les àrees d'influència de cadascuna d'elles, si bé se sap que, en alguns casos la gent hi acudia de un bon grapat de quilòmetres lluny.

 

         L'activitat litúrgica hauria començat, probablement a finals del segle Vè i continua al llarg de quatre segles fins que, a finals del segle VIII o a començaments del IX la basílica queda abandonada. Els seus usuaris se'n van i se'n duen tot el que es pot traslladar, no se sap a on ni perquè, malgrat hi hagi diverses hipòtesis:  una epidèmia de pesta, empobriment de la població, la sequera del torrent de Son Xorc, ...

 

                                       Jaume Lladó

                                           Tomeu Obrador