25 anys de trajectòria artística de Miquela Vidal
Vint-i-cinc anys de compromís, d'estreta relació, amb el món de l'art. Han passat volant, com tot allò agradable. Tenia intenció de fer una exposició individual a Palma per commemorar aquest aniversari tan especial, però no ha pogut ser perquè els dos darrers anys no ha treballat al ritme d'abans, principalment, pel fet de traslladar-se de casa. Obres de construcció, el fet d'haver d'arreplar el material que l'ha acompanyat durant un llarg període de la seva existència, i una malaltia originada a un viatge a Egipte, entre d'altres circumstàncies, li suposà alterar el ritme a l'hora de pintar, dissenyar escultures i obres gràfiques.
Sens dubte, la seva trajectòria és d'admirar. Exposicions col·lectives a escenaris de gran prestigi, tant de l'arxipèlag com de l'estranger; compradors molt famosos i, sobretot, una concepció de l'art aplaudida per la immensa majoria de crítics entesos. Una de les participacions més interessants és la d’una mostra col·lectiva itinerant titulada 'Animalia', en la qual també hi formen part personatges com Miquel Barceló i Maria Carbonero, entre molts d'altres.
Durant aquests darrers anys, el que sí ha pogut desenvolupar amb assiduïtat han estat maquetes d'escultures de creació pròpia, a qualsevol recó del pati. Si necessita soldadures va a Can Gasparet, i es baralla una estona amb en Miquel Bonjesús. A l'hivern, va promoure una escultura de 3x2 metres en els tallers Seguí de Palma, per una col·lecció de Mallorca, i d'aquí dos o tres mesos, si tot va bé, en començarà una de 8x5 de base i 3 d'altura, un encàrrec de l'aquitecte madrileny Alfredo Batuecas. Aquesta és una obra molt ambiciosa; paraules majors, com diuen.
Miquela Vidal duu un any sent campanera, bé, sempre ho ha estat i ha presumit de ser-ho. Mai, malgrat haver viscut 31 anys a Palma, ha dit "som una pintora de Ciutat". Sempre de Campos. Tenia 20 anys quan se'n va anar, i ara ha decidit moure's i, amb molts d'ànims, instal·larse aquí, al carrer Pare Alzina, número 7. Una casa antiquíssima, possiblement de més de 500 anys d'història. De moment, les obres de rehabilitació de l'edifici, veí de l'habitatge d'un catedràtic singular, Joan Veny i Clar, fan que només hi pugui viure de dia, i el matrimoni dorm cada vespre a la Colònia de Sant Jordi, curiosament, a una casa ubicada a un carrer d'un gran pintor, Goya.
D'altra banda, cal destacar que recentment Vidal fou guardonada al XVII Trofeo Conde Almirante de Barcelona, amb el primer premi de pintura. S'assabentà d'aquest trofeu per casualitat el darrer dia que admetien els treballs. Només en tenia un que reunís les condicions (reflectia la badia de Palma) i, coses de la vida, triomfà. Ara, segurament, penjaran el quadre a la Fundació Hispània de la ciutat comtal.
Temps passat, la pintora campanera es presentava a molts de certàmens, però la mort dels seus pares al 1995 li canvià el pensament i deixà, a poc a poc, d'involucrar-s'hi activament. Però al 2001 s'hi ha tornat a presentar, concretament a dos, i l'alegria i il·lusió floreixen esplendorosament. Tot plegat, ha estat una bona manera de commemorar els 25 anys de trajectòria artística.
Tomeu Obrador