CARTA A UNA FILLA

 

   Des del bressol, ja t’ensenyarem a ser forta, ens costava molt deixar que plorassis sense motiu aparent; era més fàcil i manco dolorós, agafar-te i bressolar-te, però pensàvem que això era el millor per a tu.

 

   Aprengueres les primeres lletres amb el pare, amb una paciència infinita. Els vespres t’ensenyava la "ma, me, mi, mo, mu". N’aprengueres molt aviat i prest tot dos llegíeu el diari, cosa que li omplia de goig.

 

   Quan anàvem cap a l’escola, passàvem per ca la padrina, ja que ella et feia les coes millor que jo. Protestaves quan ella amb una gran delicadesa, t’estirava els cabells perquè les coes quedassin ben fetes i et durassin tot lo dia. Et posava els flocs vermells, t’untava de colònia i amb el panet d’oli millor que trobava al forn, ens anàvem al col.legi.

 

   ... ara ja tens la carrera acabada, no has estudiat una "carrerassa" però és la teva, la que has triat. Compaginar feina i estudis com tu has fet és molt dur, nosaltres en som testimonis directes. Quan després de fer la jornada de vuit hores, agafaves els llibres, consultaves amb l’ordinador per aconseguir bona nota amb els treballs que pertocava fer, no és tasca fàcil. De vegades, l’esgotament et guanyava, llavors els dos et dúiem suc de taronja, llet o altres aliments perquè puguessis seguir. Et reconfortàvem amb una besada o agafant-te les mans per donar-te forces per seguir.

 

   Creim per cosa certa que aquest comportament ha tingut el guardó guanyat, has aconseguit arribar damunt i per si no t’has escalivada t’has matriculat a una altra carrera per enriquir-te i saber més i més cada dia.

 

   Mitjançant aquesta carta volem manifestar-te la nostra gran alegria i orgull, al mateix que animar-te a seguir endavant, a esser forta davant els esdeveniments que la vida et durà. Del meu pare vaig aplicar-me aquest bon consell: "Quan el teu carro s’enquelli, bóta, fes força i empeny fins a treure’l. Ningú no t’ajudarà". Amb això et vull dir que depèn de tu mateixa aconseguir totes les coses que et proposis.

 

   Saps ben segur que sempre comptes i comptaràs amb el nostre suport i la nostra admiració. Gràcies, filla, per totes les alegries i compensacions que ens has donat, sense oblidar qualque disgust, ja que no tot són roses, però sempre hem sabut sortir-nos-en.

 

   Besades i fins sempre,

 

                                                                                                                                                         Uns pares orgullosos